Vosaltres

Anàveu carregats de llavors negres

D’on vau tornar que no vau veure?

D’on vau tornar?

 

Perquè éreu massa a prop de la destrossa

Enlloc se us va sentir la febre de la terra

Enlloc se us va sentir

 

Tranquils

Tranquils vosaltres que diguéreu por

Tranquils que no direu que ho sabreu tot

 

Malaguanyats vosaltres

Agenollats vosaltres

 

Indiferents vosaltres.

 

Ajusticiats aneu als versos,

que és una trampa de la neu

alçada per penjar-hi pell.

 

(Albert Balasch)